Amb una posada en escena espectacular i uns protagonistes exquisits, S.Ackner ens porta la ja tants cops emprada història del conflicte home-màquina, tot i que únicament utilitza aquest argument en forma de flashbacks, en una mena de tribut al gènere de la ciència ficció.
La pel·lícula ens narra com l’ambició humana va acabar amb tot, deixant només una esperança: nou trossets de l’ànima d’un científic penedit, amb forma de ninos de drap. Aquests commovedors personatges, amb 9 al capdavant, lluitaran decididament en contra de la gegant i maligna màquina que regna a la Terra.
Del curt en el que s’inspira, el Número 9 conserva absolutament tota la caracterització d’espais i personatges, així com la clau argumental de basar-ho tot en un talismà (una espècie d’homenatge a la saga El senyor del Anells, per a la qual Ackner treballà com a animador).
El preciosisme estètic és gairebé desmesurat: l’accentuat detallisme, les sublimes recreacions dels escenaris i els paisatges d’un món deshumanitzat i els personatges, que amb un disseny molt bàsic però original aconsegueixen resultar-nos tan dolços. A més, aquests estan dotats d'una animació tremendament suau i realista. Una bellesa visual inimaginable que combina a la perfecció tenebrositat i tendresa (marques de la casa de Tim Burton). La fotografia és, sens dubte, prodigiosa.
A la puresa visual però, se li poden reprotxar dues coses. La primera és que provoca unes expectatives majors en quant a guió, ja que en aquest sentit el film es queda una mica coix. No obstant, s’ha de reconèixer que és tan maco de veure, que es sustenta sense tenir una part argumental comparable amb la visual, perquè un aspecte destaca tant que salva a l’altre, tot i haver-hi un desequilibri considerable. La segona és el format: treballar en quatre terços al cinema d’avui és quelcom massa antiquat.
Cal destacar el ritme global de la història, que és frenètic. I dic global perquè no hi ha descansos, és a dir, les escenes de la pel·lícula obliguen l'espectador a estar atent en tot moment. I és per això que el transcurs es fa tan ràpid, perquè no pots evitar estar en situació d’alerta tot el temps, és com una mena de clímax continu. Es tracta d'un plus de mèrit per Ackner, que ha sabut desenvolupar amb saviesa totes les escenes d’acció. La mancança de pauses però, dóna lloc a una saturació que fa de Número 9 un film adult i des del meu punt de vista, no apte per a nens. És una pel·lícula madura, ecologista i massa compromesa per a ells. Ens mostra la lluita i la rebel·lia contra el poder, quelcom massa ‘seriós’ per als petits. No és gens comercial ni hi ha cap personatge que faci una aportació d’humor, sempre tan clau per captivar l’atenció més infantil.
Un altre mèrit que podríem destacar d’aquest director és el discurs de la pel·lícula, força narrativitzat: el diàleg dels personatges és ben bé escàs, però aconsegueixen estar perfectament descrits, tot a través de l’acció.
També ens trobem amb un enfocament agut i arriscat, que no dubta sobre on posicionar els dolents: si tot està desolat és perquè l’home així s’ho va guanyar pels seus continus abusos a la natura i per la seva pèrdua d’ànima. Aquesta és doncs, la part més moral del film, la que ens aporta un missatge transcendental de respecte pel medi i una forta crítica social a l’actitud humana d’indiferència davant el mal que està fent allò que nosaltres volem anomenar ‘progrés’.
Per acabar, la BSO és molt poderosa i el doblatge del personatges, la majoria amb veus de ‘bondadosos iaios’ és simplement genial. Quan acaba el film, tots els protagonistes, del 1 al 9 et resulten una propera colla d’amics formada per uns ninos afables i concebuts amb una innocència formidable.
Número 9 és una obra densa, visceral, emocionant i profunda sobre el rescat de la humanitat, amb diàlegs que ens deixen detalls tan brillants com ‘T’oblides d’enredortar-te de tenir por’ (5 li diu a 9), o ‘ Vostè es capfica en no veure, mogut per la por// A vegades la por és la resposta’ (es criden 9 i 1), o bé ‘Aquest món és fruit de la carència d’ànima humana’ (paraules que pronuncia el científic al vídeo que li deixa a 9).
