Un documental que explica el context històric europeu al naixement de la impremta, el impacte d’aquesta i les curiositats que provocà el fenomenUn llistat de paraules de caire molt suggerent és l’encertada forma que tenen el conjunt de companys periodistes de la BBC per iniciar aquest reportatge-documental. I dic suggerents perquè no només introdueixen de manera correcte la temàtica, sinó que a més aporten qüestions reflexives envers aquesta, ja només començar.
El fil conductor és la veu d’un home gran que, tot i la majoria de cops surt com a veu en off, també surt la seva figura en plànol fix durant bastants minuts saltejats. Uns minuts que no es fan pesats, perquè el pla fix sempre és diferent un del següent i intenta ésser creatiu. Ell utilitza un to explicatiu i un bon ritme de locució que el fa fàcil d’entendre i de seguir.
D’altra banda, són molt explícits els plànols que il·lustren el sistema ideat per Guttemberg, ja que aconsegueixen fer entendre el mecanisme d’una manera molt senzilla.
Altres aspectes tècnics que destaquen són, d’una banda, el detallisme; d’altra, la bona caracterització de l’època medieval a nivell ambiental (decorats) i estètic (maquillatge, vestuari...) i, finalment, l’excel·lent selecció de la música, que també forma part de la caracterització de l’ambient, però he volgut nombrar-la a part perquè està escollida amb molt de criteri.
En referència a l’argument i el tractament del tema, el docu fa un repàs general de la situació europea prèvia, simultània i posterior a l’aportació de Guttemberg, aturant-se en moments concrets i narrant també algunes anècdotes.
Primerament, ens situa a una Europa oral, on la rima era el millor sistema per saber i per recordar i on la lectura es reduïa a les capes més altes i privilegiades de la societat, que eren en aquell moment, majoritàriament els cures. Aquesta, que es feia mitjançant pergamins manuals, únicament tenia contacte real amb el poble a les lectures col·lectives, on la persona que sabia llegir feia auditories de contes o de notícies. La lectura, quasi sempre relacionada amb la religió, es considerava un acte molt místic. La difusió d’aquells manuscrits era complicada, ja que com a molt se’n feien déu còpies i trigaven una mitja d’un any per fer cadascuna d’elles. Aquestes còpies es consideraven tresors, fins i tot es transcrivien els errors, per a no modificar res: es concebien com quelcom molt sagrat. Entre els cures era molt comú fer un mena de recull de notícies sobre els esdeveniments que passaven al voltant del monestir, una espècie de diari del monestir. Sobre el món que s’escrivia però, era un món molt limitat, ja que ningú feia un recorregut de més de dotze kilòmetres, amb alguna escassa excepció.
Després, el reportatge ens parla de la Peste Negra, que un cop superada a finals del segle XIV, va donar lloc a un boom econòmic i a un superàvit que veié la seva culminació amb el naixement del paper i, com a conseqüència directa d’aquest, el naixement de la factura. El paper, però, va suposar moltes més coses: provocà una democratització de la lectura i l’escriptura, que van deixar de relacionar-se únicament amb l’àmbit religiós.
La suma de la impremta i el paper ocasionà un enfrontament entre la perfecció, rapidesa i poc cost de la nova aportació amb la imperfecció, lentitud i elevats costos dels pergamins. Això desembocà en que els primers capitalistes piquessin abans a les portes dels que posseïen una impremta que no a les portes de les esglésies. Ràpidament els bisbes van reaccionar, en veure que tenir una impremta era sinònim de negoci rentable i van fer moltes comandes a aquestes per revendre els llibres (en la seva majoria, bíblies). Amb els diners que van obtenir de la compravenda van pagar a Miguel Àngel per les seves pintures murals, van ampliar les seves esglésies i van crear universitats eclesiàstiques.
A continuació, el vídeo parla de la revolució que suposaren les cartes de Lutter, sense profunditzar massa en el seu moviment, però si reflexionant sobre la possibilitat d’opinar que Lutter va aportar a la societat del moment.
Finalment, ens parlen del llibre com l’element essencial de tot un gran canvi: s’imprimien milions i milions d’aquests, i significaren un pas elemental en la instrucció de les persones, per aprendre oficis, per fer créixer la ciència, per no necessitar memoritzar-ho tot, per iniciar un llarg camí cap a les il·lustracions i el món més visual, per...
El reportatge acaba fent referència a la primera mostra de llibres, la Fira del Llibre de Frankfurt, gràcies a la qual molts autors i editors començaren a signar els seus treballs.
Un audiovisual, producte de la voluntat instructiva dels reporters, que resulta una molt bona explicació il·lustrativa dels fenòmens que van ser paper i impremta.
