A 1834 va néixer la primera revista francesa, L’Illustration, la qual va començar a incloure il·lustracions a finals d’aquest segle, el XVII. Tot i això, mancava una revista que tractés temes d’un caire més visual i atractius tals com esdeveniments culturals de l’època, viatges... Aquesta mancança quedà solventada amb les inclusions, abans esmentades, que aconseguiren animar a més de 200.000 subscriptors. No obstant, la revista morí al 1944, donant fi a una vida breu, però molt productiva.
Aquesta si en va tractar de temàtiques visuals: les inundacions de París (1910), l’enfonsament del Titanic... i així, va esdevenir un fons fotogràfic fonamental no només per la nació francesa, sinó també per a la resta d’estats, ja que suposà un gran arxiu d’imatges molt variades, ben conservades i amb un gran valor historiogràfic. A més, també publicava mapes, desplegables, dibuixos, icnografies, panoràmiques...
Dintre dels seus continguts, cal nombrar els que van fer referència a moments diguéssim delicats, o bé destacats, del nostre estat, tals com:
· 1890. Quatre gravats sobre les processions de la Setmana Santa espanyola (fotografies de la capital andalusa, Sevilla) que representaven els passos de la Verge del Rosari, així com els de Sant Iasies, consistents en el misteri de les Cinc Llargues i el Triomf de la Santa Creu.
· 1938. Monogràfic sobre les destroces materials a les esglésies durant la Guerra Civil espanyola. Sense grans explicacions, les fotos només venien acompanyades de peus de foto amb comentaris com Així era... o, Aquest era l’aspecte de...
Pocs mesos més tard, al juliol d’aquell mateix any, el cardenal Isidro Gomá rebia, de les mans del fotògraf Pelayo Más, un àlbum de fotos, primorosament enquadernat, que portava com títol Martiri de l’Art i la destrucció de l’Església a l’Espanya roja. Comptava amb 169 fotos, de les quals 80 pertanyien a Toledo, i a ell es mostraven les profanacions fetes als interiors d’esglésies, convents i monestirs de la zona republicana.
D’altra banda, la revista també comptà amb caricaturistes dignes de menció, com Henriot, qui es recordat, sobretot, perquè dibuixava als soldats amb inconscient bravura. A més, el genial caricaturista, com tots els seus companys de L’Illustration, cridà a la unió de totes las Fràncies, exaltà el coratge del poble belga i començà a denunciar els crims de l’enemic. Sens dubte, algú inoblidable per molts.
Actualment, encara es considera a L’Illustration una de les revistes més destacables i prestigioses d’Europa.
Aquesta si en va tractar de temàtiques visuals: les inundacions de París (1910), l’enfonsament del Titanic... i així, va esdevenir un fons fotogràfic fonamental no només per la nació francesa, sinó també per a la resta d’estats, ja que suposà un gran arxiu d’imatges molt variades, ben conservades i amb un gran valor historiogràfic. A més, també publicava mapes, desplegables, dibuixos, icnografies, panoràmiques...
Dintre dels seus continguts, cal nombrar els que van fer referència a moments diguéssim delicats, o bé destacats, del nostre estat, tals com:
· 1890. Quatre gravats sobre les processions de la Setmana Santa espanyola (fotografies de la capital andalusa, Sevilla) que representaven els passos de la Verge del Rosari, així com els de Sant Iasies, consistents en el misteri de les Cinc Llargues i el Triomf de la Santa Creu.
· 1938. Monogràfic sobre les destroces materials a les esglésies durant la Guerra Civil espanyola. Sense grans explicacions, les fotos només venien acompanyades de peus de foto amb comentaris com Així era... o, Aquest era l’aspecte de...
Pocs mesos més tard, al juliol d’aquell mateix any, el cardenal Isidro Gomá rebia, de les mans del fotògraf Pelayo Más, un àlbum de fotos, primorosament enquadernat, que portava com títol Martiri de l’Art i la destrucció de l’Església a l’Espanya roja. Comptava amb 169 fotos, de les quals 80 pertanyien a Toledo, i a ell es mostraven les profanacions fetes als interiors d’esglésies, convents i monestirs de la zona republicana.
D’altra banda, la revista també comptà amb caricaturistes dignes de menció, com Henriot, qui es recordat, sobretot, perquè dibuixava als soldats amb inconscient bravura. A més, el genial caricaturista, com tots els seus companys de L’Illustration, cridà a la unió de totes las Fràncies, exaltà el coratge del poble belga i començà a denunciar els crims de l’enemic. Sens dubte, algú inoblidable per molts.
Actualment, encara es considera a L’Illustration una de les revistes més destacables i prestigioses d’Europa.
